Les revisions anuals a partir del 45 o 50 anys son la base de la prevenció. Màxima expressió en el càncer de pròstata com a 1ª neoplàsia més freqüent en l’home i 2ª causa de mort neoplàsica en el nostre medi. El diagnòstic precoç basat en marcadors com el PSA i la ressonància magnètica, així com la certesa d’un procediment precís com la biòpsia de pròstata per Fusi RNM/ECO sota sedació. Aconseguir un diagnòstic localitzat permet l’èxit dels procediments mínimament invasius, com l’ablació prostàtica amb la Tècnica Tulsa-pro o la laparoscòpia, evitant complicacions severes com la incontinència o la disfunció erèctil.
Dins el mateix context símptomes com la irritació miccional, el sagnat urinari aïllat o canvis morfològics corporals ens han d’advertir sobre possibles malalties de la via urinària. Una valoració precoç sempre ens permetrà sospitar i previndré la malaltia.
No obstant la recurrència d’aquesta en un nombre igual o superior de tres al any, ens ha de fer advertir que existeix algun problema intercurrent a resoldre, si no volem que el procés es transformi en un procés crònic. Cal aprofundir sobre qualsevol problema orgànic i comprendre el procés infecciós com un conjunt de fenòmens a combatre.
En l’home no n’hi ha per menys, però sols la presencia d’un procés infecciós obliga estudiar-la en profunditat.
Els dubtes i la desinformació son l’interrogant de tota persona, per tant, previndre i ser cautelós és una bona praxis.
És per això que les preguntes sobre la prevenció són un motiu freqüent de consulta. Realitzar revisions de la via urinària i el genitals en l’època de major activitat sexual és una molt bona i recomanable actitud de prevenció.
És ben sabut que els factors alimentaris, hereditaris i metabòlics interfereixen en la seva formació. No es només important el tractament agut, sinó la seva prevenció, doncs la recurrència més aviat sempre hi és present. Esbrinar sobre el motiu que les origina, així com la seva prevenció és bàsic si volem evitar la cronificació. Mantenir un control periòdic dins la patologia litiàsica és molt important pel benestar del pacient.
En la dona no és infreqüent després del part amb la denominada “incontinència després dels esforços”, però també la pèrdua inadvertida sense motius pot estar present tant en la gent més jove com en les persones d’edat adulta. Fer un diagnòstic curós és bàsic sobretot quan pensem en fer un tractament correctiu quirúrgic.
No és menor el problema en l’home on els problemes prostàtics repercuteixen en l’acte de buidament vesical, on la urgència i la imperiositat s’imposen en la vida quotidiana. Cal fer un procés diagnòstic ben curós previ a fer qualsevol tractament quirúrgic o mèdic, que molts cops es banalitza.
Les consultes sobre problemes sexuals són un fenomen força comú, tant és així, que suposen el 50% dels motius de consulta. Està clar que la sexualitat ocupa una gran part del benestar de la gent, tot i així, és un fenomen encara bastant encobert.
Contemplar la disfunció erèctil com un fenomen aïllat creiem que és un error. Es precís fer una dissecció del problema ja que, molts cops, la disfunció pot ser la l’advertència d’un problema més profund. Per sort, descartar l’organicitat del problema amb tècniques com l´ecografia doppler, ens permetrà utilitzar l´ampli arsenal terapèutic del que avui en dia disposem.
Partint de la definició d’infertilitat com la impossibilitat per concebre després d´un any de relacions sense mètodes anticonceptius. Un 15% de les parelles no tenen fills el primer any, sent un 40% el factor masculí i l´altre 40% el femení. El 20% restant és degut a causes mixtes.
Iniciarem estudis de fertilitat després de 1 any de relacions o avanç si existeix patologia de risc masculina (criptorquídia, varius testiculars ..) o en la dona ( per exemple edat >35 anys). A poder ser, recomanem l’estudi simultani i amb el suport d´un equip multidisciplinar.